Com prevenir l'assetjament escolar per homofòbia i transfòbia?

 

Cal anar més enllà de la prevenció, detecció i eradicació de l'assetjament per homofòbia i transfòbia per promoure el lliure desenvolupament de la personalitat. Cal fomentar en al conjunt de centres educatius el respecte a la diversitat sexual, la diversitat familiar i la d'identitat de gènere i celebrar també, totes les diversitats.


Així, doncs, proposem les següents orientacions extretes de Sola Barleycorn, Fernández González, Maseda García i Carabaño (2015):

 

1. Sacseja els teus prejudicis!


• No pressuposis l'heterosexualitat ni el gènere de les persones que t'envolten. Probablement, hi ha al teu entorn alguna persona lesbiana, gai, bisexual, intersex o trans.
• Hi ha moltes maneres de ser heterosexual, homosexual, bisexual, intersex o trans. Respecta'ls!
• No centris la teva atenció i relació amb persones LGTBI exclusivament en les seves orientacions sexuals, identitats sexuals o les seves formes d'expressar els gèneres. Hi ha moltes més vessants de la seves personalitats que no s'han de veure eclipsades.
• Totes les persones hem estat educades en el sexisme i l'homofòbia. Reconeix els prejudicis, mites i falses creences que hi ha sobre les persones LGTBI en tu mateix/a i al teu voltant.
• L'homofòbia i la transfòbia afecten a totes les persones, també a les persones heterosexuals que no compleixen amb les normes de gènere i sexuals hegemòniques. 

 

2. Utilitza un llenguatge curós!


• La discriminació entre homes i dones i per orientació sexual comença també en les pràctiques lingüístiques. Utilitza un llenguatge inclusiu i no sexista perquè tota persona que t'escolti se senti reconeguda de manera positiva en el teu discurs. El llenguatge és ric i divers i aquesta pot ser una excel·lent oportunitat per a conèixer les possibilitats que t’ofereix.
• Rebutja el llenguatge homòfob i transfob. Expressions com: «marieta», «bollera», «travelo» o «marimacho» no són inofensives. Malgrat que no tinguin la intenció de fer mal, són expressions que resulten feridores per a moltes de les persones que t'escolten i en cap cas no s’han de permetre.
• Defuig sempre parlar des del punt de vista masculí (androcentrisme) i tractar la resta de persones com si totes fossin heterosexuals (heterosexisme).
• Respecta el desig de cada persona a ser tractada amb el gènere amb el que s’identifica.
• Desdramatitza! La diversitat sexual, familiar i d'identitat de gènere constitueix una excel·lent oportunitat educativa i fa possible construir una nova escola. Una escola en la qual totes les persones trobin reconeixement i respecte.
• Defuig parlar d’altri, sobre les seves actituds i/o emocions amb paraules com «normal» i «natural». El què és normal i natural és la diversitat humana.
• No defineixis les persones per les seves diferències. Més enllà de l'orientació sexual, el gènere, el color de pell, el pes, l'estatura, les capacitats corporals o la nacionalitat, totes les persones tenen en comú que són éssers humans.
• Qüestiona els estereotips i reflexiona sobre els conceptes i realitats que associes amb l'homosexualitat o la bisexualitat: amor, respecte, diversitat, llibertat, igualtat.
• Evita les etiquetes. Només estrenyen i limiten. L'ésser humà acoloreix la sexualitat i el gènere de formes tan diverses i fluides al llarg de la seva pròpia vida que desborda els binarismes i les matrius tancades.
• Incorpora una concepció de família àmplia i diversa. Tant com ho mostra la riquesa i la diversitat d'estructures familiars presents als mateixos centres educatius.
• Valora positivament i encoratja les expressions d'afecte i amor entre totes les persones, siguin quines siguin les seves sexualitats.

 

3. Respecta!

• El respecte a la diversitat sexual, familiar i d'identitat de gènere és tasca de tota la comunitat educativa, no només de les persones LGTBI.
• Respecta la intimitat. Tenim dret a parlar de la nostra afectivitat i els nostres desitjos, però també a no fer-ho.
• Respecta la confidencialitat. Tenim dret a decidir quan i amb qui compartim la nostra afectivitat i els nostres desitjos.
• Compte! Sovint hi ha preguntes que poden incomodar o resultar irrespectuoses, més enllà de la bona voluntat que les motivi.
• No facis sortir de l'armari a cap persona sense el seu consentiment. Respecta els temps i processos de cada persona.

 

4. Implica't!

• Davant de comentaris i d’actituds que no respecten la diversitat, cal intervenir sempre! Però no prohibeixis o censuris sense fer res més. Tens el deure d’escoltar, d’entendre, de fer entendre, de qüestionar i de debare. Assenyala amb assertivitat les actituds sexistes i homòfobes i mostra les conseqüències que tenen en les persones i en la societat.
• Parlar sobre homosexualitat, bisexualitat o transsexualitat no implica ser homosexual, bisexual o trans.
• Sigues un referent de la diversitat. Si ets una persona LGTBI, planteja't la possibilitat de fer-ho visible. Si no ets LGTBI, crea un clima favorable per a què qualsevol persona pugui parlar lliurement de les seva opció sexual i de la seva identitat de gènere com probablement ho fas tu.
• Parla en el teu entorn sobre aquests temes i utilitza referències a la diversitat comprensibles per a tothom.
• Posa en marxa i dóna suport a iniciatives pel respecte a la diversitat sexual, familiar i d'identitat de gènere.

 

5. Forma't i transforma't!


• Identifica els recursos disponibles per a treballar el respecte a la diversitat sexual, familiar i d'identitat de gènere. Així com les institucions i les associacions que ofereixen els recursos i et poden ajudar. • Parla amb persones LGTBI i coneix de primera mà la seva realitat. Tenir referents personals permet qüestionar prejudicis i estereotips. Tingues una actitud de generositat i afecte davant realitats que poden ser noves per a tu.
• Apropa't i participa en les celebracions LGTBI.
• Cerca, llegeix, reflexiona, mira, escolta, proposa i participa. Coneix i abraça la diversitat de les formes de vida!

 

Com detectar l'assetjament homotransfòbic?


És fonamental detectar l'assetjament homotransfòbic i per això oferim algunes claus a tenir en compte en l'entorn escolar (Sola Barleycorn, Fernández González, Maseda García i Carabaño, 2015):


• En la interacció quotidiana amb l'alumnat s'observa que es refereixen a la persona assetjada utilitzant sobrenoms relacionats amb el gènere o la sexualitat: «marieta», «bollera», «travelo», «marimacho», etc... També se li canten cançons, s’imita la seva forma de parlar, moure’s o caminar I és objecte de burles, acudits, menyspreu, insults vexacions. Se’l tracta hostilment o se’l sotmet, se'l deixa de banda en les activitats escolars i extraescolars i normalment està sol o sola i es relaciona només amb persones de l'altre sexe.
• En esmentar a classe un personatge o referent homosexual, bisexual o trans es fan al·lusions a la persona assetjada. 

• En el temps d'esbarjo i en les classes d'educació física, sovint hi ha activitats o jocs que estan especialment segregades per sexes. Observar les relacions entre l'alumnat en aquests espais pot resultar de gran ajuda per detectar situacions d'assetjament vinculades a l'homofòbia i la transfòbia.

• Els banys i els vestuaris són espais en què la divisió per sexes, l'absència de persones adultes i l'exposició corporal per part de l'alumnat davant els seus iguals fan que siguin llocs potencialment perillosos per a qui no respon al gènere i/o la sexualitat normativa.
• Situacions quotidianes com utilitzar els espais comuns, compartir seients, sortir o entrar de classe o parlar en públic són viscudes com a conflictives i amb tensió per la persona afectada.
• S'observa una major introversió, tristesa, aflicció i/o una menor presència activa en la seva participació en les activitats quotidianes del centre.
• El seu rendiment escolar va disminuint gradualment.
• Presenta repetidament absències injustificades al centre educatiu.

A més, hem de fer especial atenció a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) -xarxes socials, missatgeria instantània, vídeos, xats, correu electrònic, etc.- atès que aquest assetjament es pot donar en espais virtuals.

 

D'altra banda, la família també pot detectar certes conductes com:

 

• Negatives reiterades a assistir al centre educatiu.
• Canvis estètics i en la indumentària amb la què sovint porta al centre i/o torna a casa amb la roba mal posada o el material escolar deteriorat o usurpat.
• Presenten ferides, contusions o marques que no s'expliquen per l'activitat escolar normal.
• No compta amb amistats amb les quals passar el temps de lleure fora del centre educatiu.
• S'observen somatitzacions reiterades: malestar a l'aixecar-se, marejos, mals de cap, molèsties o alteracions gastrointestinals, asfíxia o opressió al pit, tremolors, palpitacions, rigidesa, alteracions de la gana o de la son.
• S’abandonen progressivament les aficions i es presenten reticències a participar en activitats d'oci, lleure i temps lliure.
• Mostra actituds agressives a casa.
• No s'atreveix a sortir sol o sola al carrer.

• S'observen autolesions, idees o intents de suïcidi.
• Manca de control emocional: plors incontrolats, respostes emocionals extremes.

 

Com intervenir?


Hi ha un consens general entre els/les professionals pel que fa a la necessitat de desenvolupar programes psicoeducatius de prevenció i intervenció per combatre el bullying. Emparats pels principis de l'Educació Emocional i la Psicologia Positiva, Ortegón i col., 2014, que albiren les aules com entorns segurs, on es fomenti la resiliència dels alumnes i es promogui el benestar emocional de tota la comunitat educativa Colell, Caralt i Escudé, 2006.
Les avantatges d'incorporar psicòlegs educatius en els centres escolars han estat proclamades en nombroses ocasions pel Col·legi Oficial de Psicòlegs (COP). I exposades en diferents investigacions, com per exemple, l'estudi dut a terme pel Centre de Salut Mental del Regne Unit. D’aquest informe es desprèn que les intervencions psicològiques aplicades en els contextos educatius i les intervencions escolars dirigides a reduir els problemes d'assetjament escolar milloren, notablement, l'impacte d'aquests problemes i suposen una bona inversió Infocop, 2016.

Les intervencions poden ser organitzades vinculades a diverses àrees i àmbits: 

1. Individual: ajut directe a la víctima, suport psicològic per a resistir l'assetjament.

2. Entre iguals: millorar les relacions entre els iguals mitjançant el desenvolupament d'habilitats socials i emotives.

3. A la classe: crear un clima favorable a la comunicació per a les víctimes directes i igualment per a les víctimes indirectes.

4. Formació per l’equip docent: informar a l’equip docent sobre el desenvolupament de la identitat sexual, treballar l'homofòbia interioritzada de cadascú fins que se sigui capaç d'intervenir en casos de bullying homotransfòbic.

5. Modificació dels reglaments escolars: crear un pla escolar específic.

6. Clima escolar: creació de grups d'aliança LGTBI.

7. Social: suport a comunitats i associacions LGTBI.

 

S’han fet molts programes i s’han aconseguit resultats molt positius:

Parents, Families and Friends of Lesbians and Gais (PFLAG) ha implementat el 'Safe Schools Program' en 150 països, en què es treballa amb associacions de familíes i professorat. Fomentant polítiques no discriminatòries, tallers per a professorat per a gestionar moments de crisi, préstecs de bibliografia sobre temes LGTBI, i creació de grups d'aliances LGTBI Beetman, 1999.

Olweus Bullying Prevention Program (OBPP, Olweus, 2001) és el programa que ha aconseguit més resultats positius. Dan Olweus és un professor de Psicologia noruec que ja als anys 90, va fer unes propostes per a la legislació contra la intimidació i a favor de la protecció dels infants a les escoles.
● En alguns casos s'ha creat un número de telèfon al qual es pot trucar per fer preguntes sobre la identitat sexual, creant un espai de comunicació i d’informació.


En una mirada ecològica-social és important comprendre que la xacra del bullying en general, és un fenomen relacional i de l'entorn. Per això resulta fonamental realitzar una política escolar acurada. I així, formar tot el personal escolar per augmentar la sensibilitat i l'atenció sobre el problema, així que tothom pugui reconèixer les prepotències i tenir regles anti-bullying. També deixar als iguals la responsabilitat del que diuen i el què fan. I així hi ha intervencions que serveixen per a modificar la consciència i els comportaments de tots els estudiants, no només de l'agressor i de la víctima: implicar les famílies a través d'una esmerçada sensibilització i informació.


El model més usat és el Olweus Bullying Prevention Program (OBPP) amb l'objectiu de modificar les normes i els models de conducta i de comportament del grup classe. D’aquesta manera, la víctima se sent menys sola i pot parlar més del què li passa. Això aconsegueix que la víctima se senti protegida i tingui més motivació per enfrontar-se amb el problema. Aquesta intervenció es fa per mitjà dels 'peer helpers', és a dir iguals formats per ajudar. Mitjançant una formació feta en habilitats socials i emocionals i autoeficàcia i això fa que tots els estudiants tinguin una responsabilitat en el bullying i amb el temps l'escola es va tornant i percebent com un espai més segur.


A Itàlia s’aplica majoritàriament el programa de Olweus. Representat per Alessio Vieno (2005, 2015). Donem algunes dades estratègiques:


1. Operador amic: alguns/es estudiants són formats com ajudants. Aprenent els temes d'escolta, comunicació empàtica i resolució de problemes. Ells/es mateixos/es després, faran activitats a classe amb la supervisió d'un professor/a de referència que tindrà tres tasques: 1) ajudar-los a pensar sobre el què estan fent 2) ajudar-los en casos difícils 3) i controlar que no usin els seus rols com un element de poder sobre els altres.
2. Escolta entre iguals: activitats d'escolta en grup, escolta telefònica amb la supervisió d'una persona adulta.
3. Mediació entre iguals: arribar a un acord mitjançant estudiants formats per a ser mediadors. 

4. Cercle de qualitat: petit grup que busca les estratègies més eficaces per a resoldre un problema i millorar l'organització. El procés de participació consisteix a reconèixer el problema, analitzar-lo, elaborar solucions, presentar les solucions a l'escola i revisar tot allò necessari. Això permet crear un espai en el qual responsabilitzar-se.

5. Educació entre iguals: un petit grup d'estudiants que aniran treballant per a informar a tota la classe sobre els continguts de diferents temàtiques.


Un cop detectat l'assetjament el centre educatiu també hauria d'intervenir aplicant el: Protocol d'Intervenció en cas d'Assetjament escolar per Homofòbia i Transfòbia entre l'alumnat, que consta de 5 fases:

1. Notificació

2. Recerca

3. Valoració

4. Intervenció

5. Seguiment

En el cas de Catalunya comptem amb el: Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions d'odi i discriminació, mitjançant el qual es tracta de donar resposta a l'assetjament escolar per homofòbia i transfòbia, entre d'altres conductes d'odi i discriminació.

 

Bibliografia i Recursos bàsics

Platero Méndez R., Gómez Ceto E. (2007). Herramientas para combatir el bullying homofóbico. TALASA EDICIONES S.L.

https://www.msssi.gob.es/ssi/igualdadOportunidades/noDiscriminacion/documentos/Ab razar_la_diversidad_v_d.pdf  

http://www.bienestaryproteccioninfantil.es/fuentes1.asp? sec=32&subs=328&cod=2892&page=&v=2

http://cultura.atresmedia.com/artes/sopa-letras-lgtb-tttetc_2017022358afed370cf2fa92de4b6dd5.html

http://digitalcommons.wcl.american.edu/cgi/viewcontent.cgi? article=1826&context=auilr

https://www.glsen.org/

http://bibliodiversa.todomejora.org/wp-content/uploads/2016/10/AZKENA-_propuesta_acoso_homo_lesbo_transfobico.pdf

http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002448/244841s.pdf

http://educacionlgbti.org/wp-content/uploads/2016/12/SumandoLibertades_Dic16.pdf

http://www.mides.gub.uy/innovaportal/file/40883/1/guia-didactica-educacion-y-diversidad-sexual-uy-version-final.pdf

http://www.movilh.cl/documentacion/educando_en_la_diversidad_2da_edicion_web.pdf

http://www.felgtb.org/rs/2157/d112d6ad-54ec-438b-9358-4483f9e98868/671/filename/informedefensor-17m13.pdf

http://www.fundaciontriangulo.org/documentacion/documentos/expectativasdediversidad2.pdf

 

Podeu descarregar l'article en pdf

Bullying homotransfòbic i LGTBIfòbic

 

Aproximació terminològica a l' homofòbia i la transfòbia

 

En el sentit específic del terme la homofòbia és una actitud hostil envers la homosexualitat i la transsexualitat. S' expressa en diferents formes actives de violència física i verbal; en un rebuig silenciós vers les persones identificades com a homosexuals i transsexuals i es tradueix en una limitació als drets, als espais, i als seus reconeixements.

Si bé el terme homofòbia i transfòbia sovint s’utilitza en un sentit ampli incloent el rebuig que pateixen totes las persones que són o semblen lesbianes, gais, bisexuals, intersex, trans o que tenen una expressió de gènere no normativa, s'ha de tenir en compte que aquesta no es dóna de forma igual contra cadascun d'aquests grups. Per això és necessari diferenciar i anomenar els diversos tipus existents d’homofòbia que, a més a més, poden requerir un abordatge diferenciat.

Així, la lesbofòbia és la discriminació específica que pateixen les dones lesbianes. Atès que es troben exposades a una major discriminació que la resta de dones per ser homosexuals i que la resta d'homosexuals per ser dones. La bifòbia és producte de una societat binarista, que encasella a les persones en dos extrems excloents (heterosexual o homosexual). D' aquesta manera és més fàcil acceptar que a una persona li agradin las persones del sexe contrari o del seu propi sexe que el fet de que li agradin les persones de qualsevol sexe. Per això, les persones bisexuals pateixen majors taxes d' incomprensió i de rebuig que les persones homosexuals i, per exemple, tenen més dificultats per a trobar parella que les persones heterosexuals o els gais i les lesbianes.

 

Aproximació terminològica a l' homofòbia i la transfòbia

En el sentit específic del terme la homofòbia és una actitud hostil envers la homosexualitat i la transsexualitat. S' expressa en diferents formes actives de violència física i verbal; en un rebuig silenciós vers les persones identificades com a homosexuals i transsexuals i es tradueix en una limitació als drets, als espais, i als seus reconeixements.

Si bé el terme homofòbia i transfòbia sovint s’utilitza en un sentit ampli incloent el rebuig que pateixen totes las persones que són o semblen lesbianes, gais, bisexuals, intersex, trans o que tenen una expressió de gènere no normativa, s'ha de tenir en compte que aquesta no es dóna de forma igual contra cadascun d'aquests grups. Per això és necessari diferenciar i anomenar els diversos tipus existents d’homofòbia que, a més a més, poden requerir un abordatge diferenciat.

Així, la lesbofòbia és la discriminació específica que pateixen les dones lesbianes. Atès que es troben exposades a una major discriminació que la resta de dones per ser homosexuals i que la resta d'homosexuals per ser dones. La bifòbia és producte de una societat binarista, que encasella a les persones en dos extrems excloents (heterosexual o homosexual). D' aquesta manera és més fàcil acceptar que a una persona li agradin las persones del sexe contrari o del seu propi sexe que el fet de que li agradin les persones de qualsevol sexe. Per això, les persones bisexuals pateixen majors taxes d' incomprensió i de rebuig que les persones homosexuals i, per exemple, tenen més dificultats per a trobar parella que les persones heterosexuals o els gais i les lesbianes.

La transfòbia és la discriminació específica que pateixen les persones trans ja que posen en qüestió el sistema sexe/gènere, el que les porta a estar exposades a un major risc d’exclusió, rebuig i violència que les persones lesbianes, gais i bisexuals. La interfòbia és el rebuig que pateixen les persones intersex. LGTBIfòbia és un terme paraigües que utilitzen alguns col·lectius de persones LGTBI per visibilitzar el rebuig que pateixen el conjunt del col·lectiu de persones lesbianes, gais, bisexuals, intersexuals i transsexuals. Atès que no paren d' emergir noves identitats sexo-genèriques amb la seva corresponent pròpia fòbia també aquest terme acabara tenint les seves dificultats integradores.

La injuria constitueix l’arma principal de la homofòbia i és l’element que qualsevol persona LGTBI ha patit al llarg de la seva vida: es concreta amb : l’insult, el saber-se anormal, rebutjat i, en darrer terme, estigmatitzat (Eribon, 2001). En aquest sentit, la vivència de l' insult és, segons aquest mateix autor, una de les característiques més comunes de totes les persones LGTBI.

Les situacions d’homotransfòbia es donen en tots els àmbits socials ja que la homotransfòbia està present en un continuu que va des de l' àmbit privat –la família– i l'àmbit públic com el carrer, l' escola, el treball, els mitjans de comunicació i, en ocasions, arriba a institucionalitzar-se en forma de persecució activa vers les persones que formen part de les mal anomenades minories sexuals.

Encara que el concepte de “fòbia” ens pugui fer pensar que la homotransfòbia constitueix un rebuig psicològic de caràcter personal i irracional, ens trobem més aviat davant d'un prejudici social construït culturalment i interioritzat mitjançant la socialització rebuda. S'ens educa per a rebutjar allò sexualment diferent i a les persones que són o semblen LGTBI. Per tant, estem davant d’una forma de pensar, sentir o comportar-se que es pot desaprendre i de la que ens podem desprendre tant individual com col·lectivament. És a dir, la LGTBIfòbia (com el sexisme, el classisme, el racisme o la xenofòbia) pot ser eradicada de la nostra societat. S'ha de ser conscient de que tots i totes hem estat enculturats en el cisheterosexisme i aquestes actituds han d’abordar-se no només a nivell social, sinó també a nivell personal d'una manera introspectiva.

En conseqüència, l'homotransfòbia s’expressa en un continuu que va des de la exclusió o el rebuig (deixar de banda, ignorar, no deixar participar o no parlar amb una persona) fins a la violència verbal o física. I amb un trist ventall de possibilitats que inclouen la burla, l’insult, la ridiculització, els malnoms, el robatori, la intimidació, l’assetjament a través d’internet i d'altres tecnologies, l'amenaça , l'agressió sexual i l'agressió física que poden culminar amb la mort.

 

Formes d'homofòbia

Existeixen almenys, 5 formes en les que es manifesta l'homofòbia i, per extensió, la LGTBifòbia (Borrillo, 2001; Pichardo, 2009):

 

1. Cognitiva. L' homofòbia pot expressar-se en pensaments i elaboracions teòriques. Inclou pensar que la homosexualitat, bisexualitat o transsexualitat són antinaturals, creure que és un pecat o opinar que les persones LGTBI no haurien de tenir els mateixos drets que la resta de persones.

2. Afectiva. S’expressa a través de sentiments de rebuig, temor o fàstic envers les persones que són o semblen LGTBI.

3. Conductual. Si aquesta homofòbia, que pot ser cognitiva o afectiva, s’expressa en comportaments de rebuig i exclusió actius, parlem aleshores d’homofòbia conductual.

4. Liberal. Un tipus d’homofòbia que sovint passa desapercebuda és l’anomenada homofòbia liberal. Aquesta consisteix en pensar que l’espai públic hauria de ser exclusivament cisheterosexual i que l’afectivitat entre persones del mateix sexe s’ha de de mantenir en l’espai íntim i privat, considerant aquestes mostres d’afecte davant les altres persones com una provocació o una falta de respecte.

5. Institucional.Quan el rebuig i la discriminació de les persones LGBTI forma part de les normes i el funcionament quotidià de les institucions (estats, polítiques públiques, centres educatius, hospitals, empreses, entre altres) ens trobem davant d’una homofòbia institucional.

 

Àmbit educatiu

Un dels àmbits on la LGTBIfòbia s’expressa i es reprodueix amb mes força és en l’àmbit educatiu. L' educació és un dels principals agents de socialització a la nostra cultura i on s’ensenya des de la infància que la homosexualitat i el qüestionament de la identitat de gènere no son adequats. La violència LGTBIfoba en el context escolar presenta una sèrie de especificitats davant d'altres tipus d’assetjament escolar que la fa més nociva i difícil de combatre: està invisibilitzada i normalitzada; I pot dur a situacions d’exclusió en forma de pèrdua d’amistats i recolzaments davant la por al contagi de l’estigma. Existeix en la majoria dels casos no solament una manca de recolzament a l’escola sinó que també en el propi entorn familiar, serà desdibuixat qualsevol indici d’homosexualitat amb tots els recursos que les famílies tinguin al seu abast. Per això, en moltes ocasions, aquestes víctimes dubten compartir-ho a casa, ja que pensen que potser no comptaran amb el recolzament de les seves famílies o representants legals. Contràriament al que sovint es dóna davant d'una discriminació d'origen racial, ètnic o religiós.

Atès que totes les persones estem socialitzades en la homofòbia i el cisexisme, constitueix un repte anar desprenent-se d’aquestes actituds LGTBIfòbiques i per això el primer pas és reconèixer-les en nosaltres. Malgrat es percep una major acceptació envers la homosexualitat arrel de les transformacions socials dels darrers anys, sovint es tracta més d’una aparença que d’un veritable respecte vers la diversitat sexual (FELGTB, 2015).

Malgrat que entre les finalitats del sistema educatiu es troba educar en el respecte i en les llibertats, les expressions de LGTBIfòbia són freqüents en els contextos educatius (Gómez, 2009).

 

L’assetjament escolar constitueix, actualment, un dels principals problemes dels centres educatius i està present en tots els nivells del sistema educatiu 

http://www.zliving.com/family/parenting/5-movies-about-bullying  

 

L'assetjament escolar, també conegut per l'expressió anglesa bullying, es diferencia de les agressions esporàdiques perquè implica comportaments reiterats d'intimidació i exclusió a partir d'un desequilibri de poder en les relacions interpersonals i per ser intencional (del Barrio et al., 2003).

Aquesta situació genera una sensació d'indefensió en la persona assetjada que pot portar-la a modificar les seves actituds i conductes quotidianes per por que les agressions continuïn. A més, l'assetjament escolar erosiona l'empatia i les actituds pro socials i empàtiques en el grup d'iguals (Cerezo, 2006). Estudis recents mostren que l'assetjament escolar deixa més grans seqüeles en els i les joves que el maltractament patit pels adults. En aquests casos es tripliquen les taxes d'ansietat, de depressió i autolesions (Lereya et al. 2015). De fet, l'American Psychological Association (APA) el qualifica el bullying com un greu problema de salut pública.

La UNESCO adverteix que l'assetjament escolar per homofòbia i transfòbia és un problema universal que implica la violació dels drets d'estudiants i docents i impedeix la nostra capacitat col·lectiva per obtenir una Educació de Qualitat per a tothom.

El dret al lliure desenvolupament de la personalitat, així com el dret a una vida digna i lliure de violència, constitueix un dels principals drets humans reconeguts internacionalment. En aquest marc, el dret a l'educació sense discriminació per orientació sexual o identitat de gènere es troba recolzat per diversos articles de la “Convenció sobre els Drets de l'Infant i en els Principis de Yogyakarta”, 2006.

Ser o semblar lesbiana, gai, bisexual o trans i el no complir amb les normes de gènere assignades culturalment per a homes i dones són algunes de les causes més freqüents d'assetjament escolar (Pichardo et. al., 2014). Per això, resulta de vital importància no minimitzar el problema fer-ho invisible o tractar de justificar-ho. Arguments com «no hi ha mala intenció», «passa a tot arreu», «són coses normals a aquesta edat» o «no n'hi ha per tant», no només contribueixen a perpetuar aquest tipus de conductes, sinó que vulneren els drets de l'alumnat. Per aquest motiu, la intervenció davant l'assetjament escolar per homofòbia o transfòbia és una responsabilitat que el personal docent i tots els membres de la comunitat educativa han de complir i fer complir en el desenvolupament de les seves tasques, més enllà de les creences o ideologies personals.

Sabem que l'assetjament escolar per homofòbia i transfòbia afecta directament les persones agredides, però també ho fa als que agredeixen, als que observen, al centre educatiu on té lloc i, com afirma la UNESCO (2013), té greus conseqüències en l'educació i l'aprenentatge. Davant d'això, no hem de perdre de vista que la conducta i les actituds dels docents, no docents i de les persones adultes en general és normalment un exemple a seguir per a l'alumnat. El silenci o la passivitat davant l'assetjament escolar per homofòbia o transfòbia les converteix en còmplices i legitima l'assetjament com una forma de relació social acceptable.

L'assetjament homofòbic o bullying homofòbic (Rivers, 2001), descriu l'exercici del poder físic o psicològic que exerceix un igual sobre l'altre. Trenca l'equilibri en la relació i converteix l'assetjat/da en víctima habitual, mitjançant els insults homofòbics.

 

 https://mentalillnessmom2mom.net/2015/10/28/bullying-and-mental-illness/

 

Així doncs, amb els termes d'assetjament escolar homofòbic” o 'bullying homofòbic' ens referim en aquells comportaments violents pels quals l'alumnat queda exposat repetidament a l'exclusió, l' aïllament, l'amenaça, els insults i les agressions per part dels seus iguals. La víctima serà desqualificada i deshumanitzada, i en general, no podrà sortir per si sola d'aquesta situació, en la qual s'inclou tant a joves gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, però també a qualsevol persona que sigui percebuda o representada fora dels patrons de gènere més normatius.

Les víctimes es troben en una extrema vulnerabilitat, atès que la majoria dels casos no han consolidat la seva identitat, així que són molt depenents del grup i de l'acceptació social, i sovint no tenen el suport familiar. És més, els/les agressors/es també estan en un període de desenvolupament, de manera que encara no han integrat prou els prejudicis i la intervenció positiva sobre la seva conducta.

Tractar el bullying homofòbic i transfòbic com a part de l'assetjament en general insensibilitza i impedeix que es pugui treballar en la seva prevenció d'una manera correcta. La persona agredida, en nombroses ocasions és invisible i vol seguir sent-ho. Evidenciar el bullying homofòbic és assenyalar l' estructura cisheterosexista.

 

Trets diferencials del bullying homofòbic

El bullying homofòbic té característiques en comú però també té diferències cabdals del bullying general. És per això que requereixen abordatges diferenciats.

El bullying homofòbic i el bullying general tenen en comú les característiques següents:

 

  • Expressions: reuneixen agressions físiques i verbals, intimidació, amenaces i exclusió.

  • Freqüència: es donen en forma repetida i persistent.

  • Desequilibri de poder: hi ha una relació desigual (encara que sigui entre iguals) entre la persona agressora i qui és agredida.

  • Intenció: busquen deliberadament ocasionar un dany físic, emocional o social.

  • Detonant: són les diferències i no està precedit per alguna provocació.

  • Efectes en l'educació: totes les formes de bullying causen absentisme escolar. Porten als/les estudiants perjudicats a evitar el territori amenaçant, que en aquest cas és l'escola o l’institut.

 

Els trets distintius del bullying homofòbic són:

 

  • Invisibilitat: atès que la diversitat sexual és gairebé invisible, l'agressió a la mateixa també roman inadvertida.

  • Violència estructural: Les cultures homofòbiques aproven la violència. Els/les agressors/es estan emparats pel silenci i la complicitat.

  • Contagi de l'estigma: Qualsevol que s'aproximi a una persona agredida és susceptible de patir la mateixa discriminació.

  • Continu de l'exclusió: La discriminació, assetjament o exclusió s'estenen a tots els àmbits de la vida, no es limiten a les aules.

  • Desapoderament: Les persones agredides reconeixen l'atropellament, però es paralitzen ja que qualsevol acte en defensa o de denúncia pot augmentar l'homofòbia.

  • Propagació de la injúria: L'insult per l'orientació sexual està present permanentment i plana en les persones com una forma de censura.

 

Per aquests motius, el seu abordatge, com proposa la UNESCO, se situa en la prevenció i en l'obtenció d'un ambient d'aprenentatge protegit per l' alumnat, fins i tot pels que exerceixen el bullying.

 

Que ens mostren els estudis?

 Un estudi ha trobat els següents resultats (Pichardo, 2009):

 

  • Els centres educatius no són llocs segurs per als i les adolescents homosexuals, és a dir, per a totes les persones que no responen a les expectatives de gènere.

  • La major part dels adolescents homosexuals han viscut situacions d'agressió o marginació a causa de la seva orientació sexual.

  • Els nois presenten més actituds homòfobes que les noies.

  • Les adolescents lesbianes són vulnerables a l'assetjament sexual.

  • Hi ha molt pocs referents de figures positives públiques no heterosexuals.

 

Un segon estudi 

Segons La National School Climate Survey de GLSEN ha documentat els reptes únics que enfronten els estudiants LGBT i ha identificat les intervencions que poden millorar l'ambient escolar. L'enquesta (GLSEN, 2013) revela la prevalença de llenguatge ofensiu del col·lectiu LGBT i la seva victimització, mitjançant, per exemple, experiències d'assetjament i atacs violents a les escoles.

 

Un resum de les troballes d'aquest estudi són:

 

  • El 55% dels estudiants LGBT es va sentir insegur per causa de la seva orientació sexual i el 37.8% per la seva expressió de gènere.

  • El 71.4% dels estudiants LGBT va sentir regularment o sovint que a l'escola es fes servir la paraula "gai" amb una connotació negativa i el 90.8% va indicar que se sentia colpit per sentir aquest tipus de comentaris.

  • El 74.1% dels estudiants LGBT va ser assetjat verbalment a causa de la seva orientació sexual.

  • El 36.2% va ser agredit físicament per causa de la seva orientació sexual.

  • El 49% va patir ciberassetjament.

 

Els estudiants LGBT que van experimentar majors nivells de victimització a causa de la seva orientació sexual:

 

  • Van tenir tres vegades més probabilitats de perdre dies de classe en el darrer mes que aquells que van experimentar nivells més baixos. 

  • Van tenir mitjanes de qualificacions més baixos que els alumnes que van ser assetjats amb menor freqüència.

  • Van tenir el doble de probabilitats d'indicar que no tenien plans de seguir cap tipus d'educació superior que aquells que van patir nivells d'assetjament baixos.

  • Van tenir menor autoestima i majors nivells de depressió (GLSEN, 2013).

 

Les conseqüències psicològiques generals del bullying homofòbic en l'assetjat són:

  • L'augment de l'homofòbia interioritzada.

  • Moltes dificultats en el procés d'autoacceptació.

  • Un atac a l'autoestima i a l'assertivitat.

     

I, tanmateix, les persones que pateixen bullying solen presentar:

 

  • Baix rendiment escolar.

  • Problemes de comportament.

  • Trastorns alimentaris.

  • Abús d'alcohol i drogues (Van Wormer, 2003).

  • Absentisme escolar (GLSEN, 2009).

  • Aïllament social fins a la fòbia social.

  • Trastorns d'ansietat i trastorn d'estrès posttraumàtic (Rivers, 2004).

  • Trastorns afectius, com depressió major en l'edat adulta (McClelland, 2011).

  • Els adolescents LGBT tenen tres vegades més probabilitats de suïcidar-se que els altres (U.S. Department of Health and Human Services, 1989) i tenen un increment de la ideació suïcida.

 

Aquesta presentació ha estat una aproximació als principals estudis sobre el bullying i les seves conseqüències. Som conscients de que cal aprofundir més en aquest important tema. Hem inclòs bibliografia i recursos que també s' han consultat per presentar la segona part d'aquest article que presentarem el proper mes on tractarem els principals abordatges que des de diferents marcs educatius s' han posat en marxa per a prevenir aquest tipus de maltracte.

 

Equip d'Assessorament Psicològic i Assessoria Educativa del Casal Lambda.

 

 

Bibliografia

 

Borrillo, Daniel. Homofobia, Bellaterra 2001.

D.L. Espelage. Addressing research gaps in the intersection between Homophobia and Bullying, Educational Psychology, 2008

GLSEN, Gay, Lesbian and Straight Education Network, 2014

G.Maite, La nececidad de implementar programas validados para prevenir el acoso escolar, Incop, Octubre-Diciembre n.75, 2016

Mischna, F. Bullying of LGBT Youth: a qualitative investigation, The British Journal of Social Work, 2009

MsClelland Institute. How school bullying impacts LGBT young Adults, MsClelland Institute, vol.4 n.1, 2012

Rivers, Ian. Recollections of Bullying at School and Their Long-term implications for LGTB, York St John College UK, 2004

Russel, S.T. LGBT Adolescent School Victimization: implications for Young Adult Health and Adjustment, Journal of school health, 2010

S. Morell, Conseqüencies psicològiques del bullying homofòbic i transfòbic: factors identificatius i preventius, COPC, Febrer n.186, 2006

Van Wormer, Katherin. What schools can do to help gay/lesbian/bisexual youth: a harm reduction approach, Adolescence, 2003

Vieno, Alessio. Creare comunità scolastica. Teorie e pratiche per migliorare il benessere psicosociale degli adolescenti, Alessio Vieno, 2005

 

Recursos

 

https://www.msssi.gob.es/ssi/igualdadOportunidades/noDiscriminacion/documentos/Abrazar_la_diversidad_v_d.pdf

http://www.bienestaryproteccioninfantil.es/fuentes1.asp?sec=32&subs=328&cod=2892&page=&v=2 

http://cultura.atresmedia.com/artes/sopa-letras-lgtb-ttt-etc_2017022358afed370cf2fa92de4b6dd5.html 

http://digitalcommons.wcl.american.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1826&context=auilr 

https://www.glsen.org/ 

http://bibliodiversa.todomejora.org/wp-content/uploads/2016/10/AZKENA-_propuesta_acoso_homo_lesbo_transfobico.pdf 

http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002448/244841s.pdf 

http://educacionlgbti.org/wp-content/uploads/2016/12/SumandoLibertades_Dic16.pdf 

http://www.mides.gub.uy/innovaportal/file/33209/1/guia-didactica-educacion-y-diversidad-sexual-uruguay.pdf 

http://www.movilh.cl/documentacion/educando_en_la_diversidad_2da_edicion_web.pdf 

http://www.felgtb.org/rs/2157/d112d6ad-54ec-438b-9358-4483f9e98868/671/filename/informedefensor-17m13.pdf 

http://www.fundaciontriangulo.org/documentacion/documentos/expectativasdediversidad2.pdf 

Diversitat i bullying

L' Equip d'Assessorament Psicològic del Casal Lambda periòdicament, elaborarà un article divulgatiu sobre diverses temàtiques relacionades amb la diversitat sexual.

Creiem adient iniciar aquest espai amb un article sobre el bullying. Atès que en les nostres consultes psicològiques, constatem els efectes negatius que aquest fet té sobre les persones ateses.

Tanmateix, hem creat un correu electrònic exclusiu sobre el bullying per tal de facilitar la comunicació. Així doncs, ens podeu adreçar la vostra experiència com a víctimes o testimonis encara que hagi estat fa molt de temps. Sabem que són experiències molt difícils de recordar i d'explicar, però no les podem ignorar i tampoc no poden caure en l'oblit. I si en l'actualitat esteu essent víctimes, cal que pugueu dir prou! Us donarem recolzament i suport. Esperem els vostres missatges!

Bullying homotransfòbic i LGTBIfòbic

Podeu escriure a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  

porn

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Veure Política