Com prevenir l'assetjament escolar per homofòbia i transfòbia?

 

Cal anar més enllà de la prevenció, detecció i eradicació de l'assetjament per homofòbia i transfòbia per promoure el lliure desenvolupament de la personalitat. Cal fomentar en al conjunt de centres educatius el respecte a la diversitat sexual, la diversitat familiar i la d'identitat de gènere i celebrar també, totes les diversitats.


Així, doncs, proposem les següents orientacions extretes de Sola Barleycorn, Fernández González, Maseda García i Carabaño (2015):

 

1. Sacseja els teus prejudicis!


• No pressuposis l'heterosexualitat ni el gènere de les persones que t'envolten. Probablement, hi ha al teu entorn alguna persona lesbiana, gai, bisexual, intersex o trans.
• Hi ha moltes maneres de ser heterosexual, homosexual, bisexual, intersex o trans. Respecta'ls!
• No centris la teva atenció i relació amb persones LGTBI exclusivament en les seves orientacions sexuals, identitats sexuals o les seves formes d'expressar els gèneres. Hi ha moltes més vessants de la seves personalitats que no s'han de veure eclipsades.
• Totes les persones hem estat educades en el sexisme i l'homofòbia. Reconeix els prejudicis, mites i falses creences que hi ha sobre les persones LGTBI en tu mateix/a i al teu voltant.
• L'homofòbia i la transfòbia afecten a totes les persones, també a les persones heterosexuals que no compleixen amb les normes de gènere i sexuals hegemòniques. 

 

2. Utilitza un llenguatge curós!


• La discriminació entre homes i dones i per orientació sexual comença també en les pràctiques lingüístiques. Utilitza un llenguatge inclusiu i no sexista perquè tota persona que t'escolti se senti reconeguda de manera positiva en el teu discurs. El llenguatge és ric i divers i aquesta pot ser una excel·lent oportunitat per a conèixer les possibilitats que t’ofereix.
• Rebutja el llenguatge homòfob i transfob. Expressions com: «marieta», «bollera», «travelo» o «marimacho» no són inofensives. Malgrat que no tinguin la intenció de fer mal, són expressions que resulten feridores per a moltes de les persones que t'escolten i en cap cas no s’han de permetre.
• Defuig sempre parlar des del punt de vista masculí (androcentrisme) i tractar la resta de persones com si totes fossin heterosexuals (heterosexisme).
• Respecta el desig de cada persona a ser tractada amb el gènere amb el que s’identifica.
• Desdramatitza! La diversitat sexual, familiar i d'identitat de gènere constitueix una excel·lent oportunitat educativa i fa possible construir una nova escola. Una escola en la qual totes les persones trobin reconeixement i respecte.
• Defuig parlar d’altri, sobre les seves actituds i/o emocions amb paraules com «normal» i «natural». El què és normal i natural és la diversitat humana.
• No defineixis les persones per les seves diferències. Més enllà de l'orientació sexual, el gènere, el color de pell, el pes, l'estatura, les capacitats corporals o la nacionalitat, totes les persones tenen en comú que són éssers humans.
• Qüestiona els estereotips i reflexiona sobre els conceptes i realitats que associes amb l'homosexualitat o la bisexualitat: amor, respecte, diversitat, llibertat, igualtat.
• Evita les etiquetes. Només estrenyen i limiten. L'ésser humà acoloreix la sexualitat i el gènere de formes tan diverses i fluides al llarg de la seva pròpia vida que desborda els binarismes i les matrius tancades.
• Incorpora una concepció de família àmplia i diversa. Tant com ho mostra la riquesa i la diversitat d'estructures familiars presents als mateixos centres educatius.
• Valora positivament i encoratja les expressions d'afecte i amor entre totes les persones, siguin quines siguin les seves sexualitats.

 

3. Respecta!

• El respecte a la diversitat sexual, familiar i d'identitat de gènere és tasca de tota la comunitat educativa, no només de les persones LGTBI.
• Respecta la intimitat. Tenim dret a parlar de la nostra afectivitat i els nostres desitjos, però també a no fer-ho.
• Respecta la confidencialitat. Tenim dret a decidir quan i amb qui compartim la nostra afectivitat i els nostres desitjos.
• Compte! Sovint hi ha preguntes que poden incomodar o resultar irrespectuoses, més enllà de la bona voluntat que les motivi.
• No facis sortir de l'armari a cap persona sense el seu consentiment. Respecta els temps i processos de cada persona.

 

4. Implica't!

• Davant de comentaris i d’actituds que no respecten la diversitat, cal intervenir sempre! Però no prohibeixis o censuris sense fer res més. Tens el deure d’escoltar, d’entendre, de fer entendre, de qüestionar i de debare. Assenyala amb assertivitat les actituds sexistes i homòfobes i mostra les conseqüències que tenen en les persones i en la societat.
• Parlar sobre homosexualitat, bisexualitat o transsexualitat no implica ser homosexual, bisexual o trans.
• Sigues un referent de la diversitat. Si ets una persona LGTBI, planteja't la possibilitat de fer-ho visible. Si no ets LGTBI, crea un clima favorable per a què qualsevol persona pugui parlar lliurement de les seva opció sexual i de la seva identitat de gènere com probablement ho fas tu.
• Parla en el teu entorn sobre aquests temes i utilitza referències a la diversitat comprensibles per a tothom.
• Posa en marxa i dóna suport a iniciatives pel respecte a la diversitat sexual, familiar i d'identitat de gènere.

 

5. Forma't i transforma't!


• Identifica els recursos disponibles per a treballar el respecte a la diversitat sexual, familiar i d'identitat de gènere. Així com les institucions i les associacions que ofereixen els recursos i et poden ajudar. • Parla amb persones LGTBI i coneix de primera mà la seva realitat. Tenir referents personals permet qüestionar prejudicis i estereotips. Tingues una actitud de generositat i afecte davant realitats que poden ser noves per a tu.
• Apropa't i participa en les celebracions LGTBI.
• Cerca, llegeix, reflexiona, mira, escolta, proposa i participa. Coneix i abraça la diversitat de les formes de vida!

 

Com detectar l'assetjament homotransfòbic?


És fonamental detectar l'assetjament homotransfòbic i per això oferim algunes claus a tenir en compte en l'entorn escolar (Sola Barleycorn, Fernández González, Maseda García i Carabaño, 2015):


• En la interacció quotidiana amb l'alumnat s'observa que es refereixen a la persona assetjada utilitzant sobrenoms relacionats amb el gènere o la sexualitat: «marieta», «bollera», «travelo», «marimacho», etc... També se li canten cançons, s’imita la seva forma de parlar, moure’s o caminar I és objecte de burles, acudits, menyspreu, insults vexacions. Se’l tracta hostilment o se’l sotmet, se'l deixa de banda en les activitats escolars i extraescolars i normalment està sol o sola i es relaciona només amb persones de l'altre sexe.
• En esmentar a classe un personatge o referent homosexual, bisexual o trans es fan al·lusions a la persona assetjada. 

• En el temps d'esbarjo i en les classes d'educació física, sovint hi ha activitats o jocs que estan especialment segregades per sexes. Observar les relacions entre l'alumnat en aquests espais pot resultar de gran ajuda per detectar situacions d'assetjament vinculades a l'homofòbia i la transfòbia.

• Els banys i els vestuaris són espais en què la divisió per sexes, l'absència de persones adultes i l'exposició corporal per part de l'alumnat davant els seus iguals fan que siguin llocs potencialment perillosos per a qui no respon al gènere i/o la sexualitat normativa.
• Situacions quotidianes com utilitzar els espais comuns, compartir seients, sortir o entrar de classe o parlar en públic són viscudes com a conflictives i amb tensió per la persona afectada.
• S'observa una major introversió, tristesa, aflicció i/o una menor presència activa en la seva participació en les activitats quotidianes del centre.
• El seu rendiment escolar va disminuint gradualment.
• Presenta repetidament absències injustificades al centre educatiu.

A més, hem de fer especial atenció a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) -xarxes socials, missatgeria instantània, vídeos, xats, correu electrònic, etc.- atès que aquest assetjament es pot donar en espais virtuals.

 

D'altra banda, la família també pot detectar certes conductes com:

 

• Negatives reiterades a assistir al centre educatiu.
• Canvis estètics i en la indumentària amb la què sovint porta al centre i/o torna a casa amb la roba mal posada o el material escolar deteriorat o usurpat.
• Presenten ferides, contusions o marques que no s'expliquen per l'activitat escolar normal.
• No compta amb amistats amb les quals passar el temps de lleure fora del centre educatiu.
• S'observen somatitzacions reiterades: malestar a l'aixecar-se, marejos, mals de cap, molèsties o alteracions gastrointestinals, asfíxia o opressió al pit, tremolors, palpitacions, rigidesa, alteracions de la gana o de la son.
• S’abandonen progressivament les aficions i es presenten reticències a participar en activitats d'oci, lleure i temps lliure.
• Mostra actituds agressives a casa.
• No s'atreveix a sortir sol o sola al carrer.

• S'observen autolesions, idees o intents de suïcidi.
• Manca de control emocional: plors incontrolats, respostes emocionals extremes.

 

Com intervenir?


Hi ha un consens general entre els/les professionals pel que fa a la necessitat de desenvolupar programes psicoeducatius de prevenció i intervenció per combatre el bullying. Emparats pels principis de l'Educació Emocional i la Psicologia Positiva, Ortegón i col., 2014, que albiren les aules com entorns segurs, on es fomenti la resiliència dels alumnes i es promogui el benestar emocional de tota la comunitat educativa Colell, Caralt i Escudé, 2006.
Les avantatges d'incorporar psicòlegs educatius en els centres escolars han estat proclamades en nombroses ocasions pel Col·legi Oficial de Psicòlegs (COP). I exposades en diferents investigacions, com per exemple, l'estudi dut a terme pel Centre de Salut Mental del Regne Unit. D’aquest informe es desprèn que les intervencions psicològiques aplicades en els contextos educatius i les intervencions escolars dirigides a reduir els problemes d'assetjament escolar milloren, notablement, l'impacte d'aquests problemes i suposen una bona inversió Infocop, 2016.

Les intervencions poden ser organitzades vinculades a diverses àrees i àmbits: 

1. Individual: ajut directe a la víctima, suport psicològic per a resistir l'assetjament.

2. Entre iguals: millorar les relacions entre els iguals mitjançant el desenvolupament d'habilitats socials i emotives.

3. A la classe: crear un clima favorable a la comunicació per a les víctimes directes i igualment per a les víctimes indirectes.

4. Formació per l’equip docent: informar a l’equip docent sobre el desenvolupament de la identitat sexual, treballar l'homofòbia interioritzada de cadascú fins que se sigui capaç d'intervenir en casos de bullying homotransfòbic.

5. Modificació dels reglaments escolars: crear un pla escolar específic.

6. Clima escolar: creació de grups d'aliança LGTBI.

7. Social: suport a comunitats i associacions LGTBI.

 

S’han fet molts programes i s’han aconseguit resultats molt positius:

Parents, Families and Friends of Lesbians and Gais (PFLAG) ha implementat el 'Safe Schools Program' en 150 països, en què es treballa amb associacions de familíes i professorat. Fomentant polítiques no discriminatòries, tallers per a professorat per a gestionar moments de crisi, préstecs de bibliografia sobre temes LGTBI, i creació de grups d'aliances LGTBI Beetman, 1999.

Olweus Bullying Prevention Program (OBPP, Olweus, 2001) és el programa que ha aconseguit més resultats positius. Dan Olweus és un professor de Psicologia noruec que ja als anys 90, va fer unes propostes per a la legislació contra la intimidació i a favor de la protecció dels infants a les escoles.
● En alguns casos s'ha creat un número de telèfon al qual es pot trucar per fer preguntes sobre la identitat sexual, creant un espai de comunicació i d’informació.


En una mirada ecològica-social és important comprendre que la xacra del bullying en general, és un fenomen relacional i de l'entorn. Per això resulta fonamental realitzar una política escolar acurada. I així, formar tot el personal escolar per augmentar la sensibilitat i l'atenció sobre el problema, així que tothom pugui reconèixer les prepotències i tenir regles anti-bullying. També deixar als iguals la responsabilitat del que diuen i el què fan. I així hi ha intervencions que serveixen per a modificar la consciència i els comportaments de tots els estudiants, no només de l'agressor i de la víctima: implicar les famílies a través d'una esmerçada sensibilització i informació.


El model més usat és el Olweus Bullying Prevention Program (OBPP) amb l'objectiu de modificar les normes i els models de conducta i de comportament del grup classe. D’aquesta manera, la víctima se sent menys sola i pot parlar més del què li passa. Això aconsegueix que la víctima se senti protegida i tingui més motivació per enfrontar-se amb el problema. Aquesta intervenció es fa per mitjà dels 'peer helpers', és a dir iguals formats per ajudar. Mitjançant una formació feta en habilitats socials i emocionals i autoeficàcia i això fa que tots els estudiants tinguin una responsabilitat en el bullying i amb el temps l'escola es va tornant i percebent com un espai més segur.


A Itàlia s’aplica majoritàriament el programa de Olweus. Representat per Alessio Vieno (2005, 2015). Donem algunes dades estratègiques:


1. Operador amic: alguns/es estudiants són formats com ajudants. Aprenent els temes d'escolta, comunicació empàtica i resolució de problemes. Ells/es mateixos/es després, faran activitats a classe amb la supervisió d'un professor/a de referència que tindrà tres tasques: 1) ajudar-los a pensar sobre el què estan fent 2) ajudar-los en casos difícils 3) i controlar que no usin els seus rols com un element de poder sobre els altres.
2. Escolta entre iguals: activitats d'escolta en grup, escolta telefònica amb la supervisió d'una persona adulta.
3. Mediació entre iguals: arribar a un acord mitjançant estudiants formats per a ser mediadors. 

4. Cercle de qualitat: petit grup que busca les estratègies més eficaces per a resoldre un problema i millorar l'organització. El procés de participació consisteix a reconèixer el problema, analitzar-lo, elaborar solucions, presentar les solucions a l'escola i revisar tot allò necessari. Això permet crear un espai en el qual responsabilitzar-se.

5. Educació entre iguals: un petit grup d'estudiants que aniran treballant per a informar a tota la classe sobre els continguts de diferents temàtiques.


Un cop detectat l'assetjament el centre educatiu també hauria d'intervenir aplicant el: Protocol d'Intervenció en cas d'Assetjament escolar per Homofòbia i Transfòbia entre l'alumnat, que consta de 5 fases:

1. Notificació

2. Recerca

3. Valoració

4. Intervenció

5. Seguiment

En el cas de Catalunya comptem amb el: Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions d'odi i discriminació, mitjançant el qual es tracta de donar resposta a l'assetjament escolar per homofòbia i transfòbia, entre d'altres conductes d'odi i discriminació.

 

Bibliografia i Recursos bàsics

Platero Méndez R., Gómez Ceto E. (2007). Herramientas para combatir el bullying homofóbico. TALASA EDICIONES S.L.

https://www.msssi.gob.es/ssi/igualdadOportunidades/noDiscriminacion/documentos/Ab razar_la_diversidad_v_d.pdf  

http://www.bienestaryproteccioninfantil.es/fuentes1.asp? sec=32&subs=328&cod=2892&page=&v=2

http://cultura.atresmedia.com/artes/sopa-letras-lgtb-tttetc_2017022358afed370cf2fa92de4b6dd5.html

http://digitalcommons.wcl.american.edu/cgi/viewcontent.cgi? article=1826&context=auilr

https://www.glsen.org/

http://bibliodiversa.todomejora.org/wp-content/uploads/2016/10/AZKENA-_propuesta_acoso_homo_lesbo_transfobico.pdf

http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002448/244841s.pdf

http://educacionlgbti.org/wp-content/uploads/2016/12/SumandoLibertades_Dic16.pdf

http://www.mides.gub.uy/innovaportal/file/40883/1/guia-didactica-educacion-y-diversidad-sexual-uy-version-final.pdf

http://www.movilh.cl/documentacion/educando_en_la_diversidad_2da_edicion_web.pdf

http://www.felgtb.org/rs/2157/d112d6ad-54ec-438b-9358-4483f9e98868/671/filename/informedefensor-17m13.pdf

http://www.fundaciontriangulo.org/documentacion/documentos/expectativasdediversidad2.pdf

 

Podeu descarregar l'article en pdf

porn

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Veure Política