OPINIÓ
EL FUTUR INCERT DE L'ASSOCIACIONISME LGTB; MÉS ENLLÀ DE LA XOCOLATA AMB XURROS

La crisi profunda que castiga la nostra economia amb les retallades en tots els àmbits està fent efecte entre el teixit associatiu LGTB. Hem assistit al desmantellament de les entitats de lluita i prevenció contra la SIDA, el tancament de la Coordinadora, una de les entitats històriques i referents, i qui més qui menys pateix unes greus tensions de tresoreria a causa de la minva de les aportacions econòmiques de les administracions públiques, les espanyoles i també les catalanes.

Les retallades públiques no es poden entendre sense una altra crisi, tant o més important, la de valors. El que han estat històricament uns drets civils, socials, laborals, etc., aconseguits per les generacions que ens han precedit, ara es consideren privilegis. Les retallades inevitables (?) han vingut de la mà de la propagació d’un cert discurs per esdevenir, no retallades sinó ajustos, també en el nostre marc conceptual. Així, tots i totes ens estem ajustant, canviem de paradigmes. Això té efectes en l’associacionisme LGTB? Més enllà de la minva d’ingressos que porta a l’extinció d’entitats, està calant des de fa temps que el paper de les entitats ja no deu ser tan necessari quan el marc legal ens reconeix plenament, quan hi ha llibertat per sortir al carrer sense haver-se d’amagar. I ens hem de preguntar, això és ben bé així? Segur? Probablement per alguns serà així, però como a col·lectiu organitzat la nostra mirada ha de prendre perspectiva i veure més enllà.

Llegiu-ne més...
 
PEL JUNY, L’ARC DE SANT MARTÍ AL PUNY

A ningú se li escapa la importància que a nivell mundial pot tenir  la proclama feta pel presidents dels Estats Units, Barack Obana, declarant el mes  de juny “Mes de l’Orgull Gai” a símil de la que va tenir, tot i que a escala més reduïda: l’Amèrica llatina, el reconeixement a l’Estat espanyol, per part  del govern de José Luís Rodríguez Zapatero, dels matrimonis entre persones del mateix sexe, que va fer tremolar el mateix Vaticà -avui un cau de sacratíssimes intrigues i ganivetades a discreció- temorós d’un possible efecte contagi. No cal dir que tot el que passa a Nord-america adquireix ressò mundial. És per això que la proclama del president Obama, tot i que no sigui la primera, pot tenir una gran influència -i en positiu per a nosaltres- en tot el planeta. Perquè esborrona només de pensar que en 80 països l’homosexualitat és encara perseguida i en una mitja dotzena dels quals fins i tot castigada amb la pena de mort. I és cap aquest punt esgarrifós on voldria centrar l’atenció, perquè crec cada aplicació d’aquestes penes de mort hauria de ser considerada un crim contra la humanitat i els seus responsables perseguits, detinguts i portats sense contemplacions davant del Tribunal Penal Internacional per a ser jutjats. Lluitar per aquest objectiu, per missió impossible que sembli, hauria de ser avui la principal ambició de les associacions lgbt dels països on l’homosexualitat està ja normalitzada, a part de la lluita domèstica contra l’homofòbia que cadascuna pogués menar.

Llegiu-ne més...
 


 
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

ACCÈS



Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

CASAL LAMBDA   c/ Verdaguer i Callís nº10    08003   Barcelona    telf: 93 319 55 50    fax: 93 310 30 35