Història del moviment LGTB a Itàlia

   

27/02/2016

El passat dissabte dia 27 de febrer vam realitzar una xerrada sobre la història del moviment LGTB italià a càrrec de l’activista Mario Allegranzi, que ens va explicar les figures i entitats clau en l’evolució dels drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals a un país que, malauradament, encara va per darrere de molts altres països europeus en aquest sentit.

El Mario va començar exposant la història del moviment LGTB italià, marcada per la figura de l’activista Massimo Consoli, històric activista que va inspirar la primera organització homosexual del país el 1971: FUORI (Fronte Unitario Omosessuale Rivoluzionario Italiano), que també significa “sortir” [de l’armari]. El 1974 Fuori es va aliar políticament amb el Partit Radical, que va permetre al seu líder Angelo Pezzana ser triat com el primer membre gai del parlament el 1976, encara que va dimitir abans d’ocupar el seu escó. Molts membres de l'esquerra van abandonar en conseqüència l'organització i el Fuori es va dissoldre en 1982. Un dels activistes més importants a abandonar Fuori va ser el marxista Mario Mieli, que posteriorment ajudaria a formar el Collettivi Omosessuali Milanesi.

El col·lectiu cultural d'esquerres ARCI va ser l'origen d'Arcigay, una mena «secció gai» fundada el Palerm al desembre de 1980, que es convertiria després en la principal organització gai del país, la central està a Bolonya. Durant la dècada de 1980 la principal reivindicació era lluita contra la sida i la realització de campanyes específiques adreçades als homosexuals, trencant el tabú de l'ús del condó.

A finals de la dècada de 1970 es va formar el primer grup transsexual, el Movimento Transessuali Italiani (MTI). Amb ajuda del Partit Radical, el MTI va aconseguir modificar les lleis italianes perquè s'acceptés el canvi de sexe en dos passos: primer els tribunals donen el permís per al canvi de sexe basant-se en informes mèdics i psicològics, i després, amb el certificat del canvi quirúrgic, es poden modificar els documents oficials.

Les relacions entre gais i lesbianes no van ser fàcils, degut a, entre altres raons, les tendències separatistes de determinats grups lèsbics. Però el 1990 es va fundar Arcigay Donna -més tard Arcigay Arcilesbica- i Graziella Bertozzo, va ser elegida la primea dona presidenta d'Arcigay. Arcilesbica es va independitzar el 1996. A la dècada del 1990, el moviment es va fragmentar , tot i que Arcigay es va mantenir com la principal organització nacional. Posteriorment van aparèixer altres entitats com GayLib el 1997, més inclinat cap a la dreta, Antagonismo Gai, de mètodes més radicals, o l'organització lèsbica Fuoricampo. A finals de la dècada, el 1999, es va fundar la revista Pride.

 

Avanç dels drets i la mobilització LGTB a Itàlia

     

Després de setmanes de discussions i mobilitzacions massives a moltes ciutats encapçalades pel moviment Svegliati Italia, el Senat italià va donar el vistiplau la setmana passada, amb 171 vots a favor i 71 en contra, al projecte d’unions civils entre persones homosexuals. Itàlia era l'únic gran país de la UE en què les parelles gais no tenien garantit encara cap dret. No obstant, es tracta d’una llei descafeïnada que es queda a mig camí, ja que no inclou la denominació de “matrimoni” ni el dret a adoptar els fills de l’altre membre de la parella (l’anomenada stepchild adoption), entre d’altres omissions.

Per al Mario, l’Stefano i el Jusepe, és sens dubte un pas endavant que, però, celebren sense cridar massa fort, ja que creuen que és una petita concessió que es fa al col·lectiu LGTB perquè es consideri satisfet i deixi de reivindicar-se.

Aquestes mesures, en canvi, van topar amb l'oposició dels partits de dreta i del poderós i influent Vaticà, impuls homòfob representat socialment pel moviment Family Day, que també ha organitzat mobilitzacions en contra de la llei.

La realitat de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals és diversa i varia en les diferents zones del territori. El Mario, originari de la regió del Veneto (capital Venècia), al ric i avançat nord d’Itàlia, ens explica que a partir dels anys 2000 la visibilitat LGTB es va fer lleugerament més present a les ciutats grans i van començar a aparèixer locals d’oci i entitats dedicades al col·lectiu. No obstant, tot i pertànyer a la zona amb més progrés, el Mario ha vist com els governants regionals no han donat suport a la llei i fins i tot han penjat consignes a favor del Family Day a les seves seus.

L’Stefano es va criar a un petit municipi del centre del país, on no va tenir cap referent ni coneixement del món homosexual fins que va marxar a estudiar a Roma, on ràpidament va entrar en contacte amb persones i entitats LGTB que li han ajudat a sortir de l’armari i conèixer un nou món més lliure i obert.

El Juseppe prové del sud, que sempre ha tingut l’estigma de ser la zona més endarrerida i pobre. No obstant, tot i que la societat de la zona sempre ha estat més tradicional i conservadora, és allà on estan començant a ser escollits polítics obertament homosexuals, com ara Nichi Vendola.

porn

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Veure Política