Testimonis d’activisme LGTBI

   

El dia 17 de gener els del grup de Joves vam quedar al Casal per veure i comentar la pel·lícula Milk (Gus Van Sant, 2008), que narra la trajectòria del personatge que li dóna el títol, Harvey Milk, regidor de l’Ajuntament de San Francisco a finals dels anys 70 i una de les icones mundials del moviment gai. Com a forma de donar continuïtat a aquesta activitat, vam programar per al dia 31 de gener una xerrada a càrrec de Jordi Samsó, actualment responsable de l’acolliment del Casal Lambda, per tal que ens expliqués el seu testimoni de lluita pels drets LGTBI.

No és fàcil trobar algú que hagi viscut en primera persona totes les fites del moviment gai a Catalunya i tot l’Estat. El Jordi Samsó és sens dubte un d’ells. El seu compromís amb el moviment es remunta a l’any 1979, quan encara estava en vigor la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que considerava els homosexuals com un perill per a la societat. En aquells primers anys de democràcia l’activisme gai passava per formar part del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) o, més tard, del Casal Lambda (fundat com a tal el 1988), però sobretot, i el que exigia més valentia, per prendre part en manifestacions i accions de protesta quan eren molt pocs els que s’atrevien a donar la cara al carrer.

Els anys posteriors van estar marcats per la llosa de la SIDA, que, per desgràcia, van accentuar l’estigmatització del col·lectiu. Més recentment, hem assistit a importants conquestes de drets civils, com el dret a contraure matrimoni o a adoptar. Finalment, el Jordi ens va voler deixar un doble missatge. En primer lloc, que tot i que s’ha avançat molt més del que ell s’esperava, queda molt per fer. En segon lloc, en la línia del que deia Harvey Milk, que l’esperança ha estat el motor de la seva trajectòria d’activisme i allò a què hem d’apel·lar les generacions més joves per continuar amb el llegat de totes les persones valentes que, com ell, tant han fet per nosaltres.

El darrer dissabte va ser també una bona ocasió per conèixer la situació del col·lectiu LGTB i altres drets individuals al Marroc. Vam dedicar una estona per parlar de la situació legal que hi ha al país sobre aquests aspectes, així com de la realitat de l’homosexualitat en la societat marroquina, tant pel que fa al nivell d’acceptació i convivència al carrer, com conèixer diversos casos de joves que han explicat el seu testimoni.

Cinefòrum: “El meu nom és Harvey Milk”

   

El passat dissabte 17 de gener, vam reunir a la sala d’actes del Casal Lambda per visionar “El meu nom és Harvey Milk”, una dels més recents mites del cinema de temàtica LGTB que va conquistar tant al públic com a la crítica el 2008. La pel·lícula va més enllà del tòpics i les etiquetes i que mostra de forma realista l’activisme en defensa drets socials des de la perspectiva de la política progressista i de carrer. També realitza una detallada radiografia de les dificultats socials de moltes minories dels Estats Units dels anys 70s, i la dura lluita que es va portar a terme per gaudir dels drets que molts tenim avui i que encara han de seguir expandint-se.

Es tracta d’un film biogràfic sobre Harvey Milk, regidor de San Francisco i dirigent del moviment gai, assassinat el 1978. Cansat de fugir de si mateix, Harvey (Sean Penn) deixa la seva feina a Nova York per sortir de l’armari i mudar-se al barri de Castro, de San Francisco, amb el seu company Scott Smith (James Franco). Obre una botiga de càmeres fotogràfiques que no triga a convertir-se en un focus que irradia agitació política a favor dels homosexuals en uns Estats Units en plena transformació social.

Amb gran perseverança, Harvey Milk anirà denunciant la intolerància contra la llibertat sexual i obtindrà cada cop més suports que el conduiran a ser el primer home obertament gai que serà elegit per a un càrrec públic (regidor de l’Ajuntament de Sant Francisco). El seu carisma i la seva habilitat l’han convertit, amb el pas del temps, en un referent per a la defensa de les minories.

La narració descriu amb gran veracitat la lluita del marginat col·lectiu LGTB de l’època, així com els mecanismes interns dels poderosos lobbies de la ciutat. El compromís polític de Milk va arruïnar la seva vida personal en molts aspectes, alhora que el moviment creixia i s'estenia arreu del país una consciència més justa i igualitària. La pel·lícula està dirigida per Gus Van Sant i magistralment interpretada per Sean Penn, que va guanyar l’Oscar al millor actor, juntament amb Dustin Lance Black, que va rebre el guardó al millor guió original.

Al acabar de veure la pel·lícula, vam realitzar un cinefòrum i després vam anar tots junts a sopar. Durant el cinefòrum, vam fer un debat sobre els aspectes més destacats de la pel·lícula i el que ens havia semblat. Vam aprofitar per parlar de temes com la importància de la figura d’en Harvey Milk, el procés de sortir de l’armari, la visibilitat del moviment LGTB i la seva història, així com l’actualitat del col·lectiu homosexual a Barcelona.

Retrobada després de Nadal

 

El dissabte 10 de gener el grup de Joves es va reunir al Casal Lambda abans d’iniciar formalment amb el calendari d’activitats, programat a partir del 17 de gener. L’objectiu d’aquesta trobada era reprendre el contacte després del Nadal i debatre les properes activitats que es farien al nostre grup. Se’ns va acudir, també, aprofitar l’ocasió per fer una sessió de jocs de taula, atès que alguns nois del grup havien proposat aquesta activitat feia temps.

L’entreteniment va quedar assegurat amb jocs com el “Dixit” o el póker de daus. Amb un cafè o una cervesa al costat, ens va faltar temps per parlar de tots els temes de conversa que anaven sortint, no només sobre el Casal, sinó també sobre l’actualitat o sobre el que havia donat de sí el Nadal. Per arrodonir la jornada la majoria de nosaltres vam anar a sopar fora en acabar les partides.

Xerrada a càrrec de l’Observatori Contra la l'Homofòbia (OCH)

El passat dissabte 20 de desembre el Grup de Joves del Casal Lambda vam rebre la visita de l’Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), qui ens va oferir una xerrada sobre els drets que emparen el col·lectiu LGBTI en cas de patir una situació de discriminació o d’agressió.

Amb un primer enfocament més general, per abordar la qüestió l’Eugeni ens va recordar que vivim en una democràcia moderna que consagra, entre d’altres principis essencials, la igualtat de tots davant la llei i la dignitat de la persona. Sobre aquesta base “formal”, les autoritats de l’Estat han desenvolupat elements de tutela més o menys sofisticats per combatre el fenomen de l’LGBTIfòbia, com pot ser l’agreujant de qualsevol delicte per raó d’orientació sexual o, més recentment, la moderna Llei 11/2014, del Parlament de Catalunya, per a garantir els drets de la comunitat LGTBI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

A partir d’aquest marc legal, davant d’una situació d’agressió o discriminació cal depurar totes les variables que poden intervenir. Destacadament, és de gran rellevància identificar si l’atac prové d’una Administració Pública o d’una entitat privada i, en aquest darrer cas, si el fet s’ha produït en un lloc de pública concurrència o s’ha fet amb difusió. Són prou coneguts els episodis d’abús del dret d’admissió dels locals o de la llibertat d’expressió a les xarxes socials per donar cobertura a autèntics atacs discriminatoris. La pròpia manera de fer front a aquests supòsits és una altra variable a considerar, ja que a vegades pot ser més efectiu exigir una rectificació i perdó immediats que no pas acudir a la policia o als tribunals. La gravetat augmenta si ens trobem amb una agressió, és a dir, quan hi entra en joc la violència. En aquests casos cal informar al centre hospitalari corresponent de tot el que sigui possible perquè els metges ho reportin a les autoritats corresponents i s’iniciïn les investigacions oportunes.

Finalment, tal i com va assenyalar l’Eugeni, la lluita contra la LGBTIfòbia va més enllà de l’esmentat, perquè la transformació de la societat per aconseguir una normalització passa per mesures previstes a la mencionada llei catalana com la inversió de la càrrega de la prova en expedients sancionadors o la implantació de programes de formació als funcionaris i professionals.

Sopar de Nadal

Just després de la xerrada de l’OCH el Grup de Joves vam gaudir d’un sopar de Nadal a base d’aperitius i talla rodó, on no van faltar el cava i els torrons. Una bona manera d’acabar uns mesos de moltes activitats i d’encetar un 2015 ple de projectes per al nostre grup.

porn

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Veure Política